Pla

Albert Pla es un tipo singular. Llegó a mis orejas hace años ya, por otro catalán que, como yo, había vuelto de regreso a Granada (cientos fuimos) por avatares y decisiones familiares varias. En aquella época entró en mi imaginario musical con la Carta al Rey Melchor y con Joaquín el Necio, pero estos temas pertenecen a su tercer trabajo, aquel No sólo de rumba vive el hombre que publicara en el 92.

Hoy me trae un trabajo anterior, su primero en concreto, un disco llamado Ho sento molt que se editó en el 90.

Para empezar es un trabajo en catalán. El catalán no es un idioma complicado si se conoce un idioma latino previamente. Cualquier hablante de castellano e italiano, incluso de francés o portugués, no tardaría más de un par de meses de estancia e inmersión para comprenderlo y quizás un año para poder comenzar a chapurrearlo con cierta soltura. Por esto, seguir una canción en catalán para un latino no es tarea hercúlea ni elitista. Más bien al contrario. De esta forma (en proceso de inmersión) me llegó el tema que traigo hoy al post, un corte llamado Vida d'un gat. No hay que trabajarlo mucho, pero como son curiosos los detalles, dejo la letra al pie del post.

Quien no conozca la forma de composición y de interpretación de Albert Pla seguramente se quedará con la mosca detrás de la oreja tras su escucha. Dudando entre si se está quedando con uno, si realmente está interpretando como cree que es la mejor forma que sabe, o si directamente está transformando la interpretación en un forzado estado de ridículo con que hacer pensar al receptor. Yo creo que hay un poco de todo. Creo que Pla, que me huele que de tonto no tiene un pelo, lleva la interpretación un paso más allá de la mera ejecución de una melodía y la comunicación del relato. Abre la dimensión del juicio del oyente y destapa su faceta crítica incluso en aquellos que ignoraban que la tenían. Eso me gusta, y eso lo sabe hacer muy bien el de Sabadell.

Además los toques de humor y de imaginación de sus letras generan historias cotidianas mediante fábulas aparentemente inocentes, como la de este pobre animal aquejado de mil desgracias y al que le queda, valiente valor, recordar que tiene más vidas para ir afrontando más desgracias. No es más feliz el que más tiene.

Sobretodo a aquellos que no le conozcáis, un tipo interesante.

Cosas buenas a tod@s.

El seu pare era un vell gat gordo i coix
i sa mare una gata de carrer
i ell va néixer una nit sota la pluja
però sa mare morí al part
i el seu pare d'un infart
i va quedar abandonat pel mig dels prats
moriria de gana moriria congelat
però sort que era un gat i tenia set vides
no tenia ni pares ni un amic
ni un padrí de família que el cuidés
i així solitari justet amb uns dies de vida
va arrossegar el cos per un camí per la ciutat
però va ser en creuar una carretera
que un camió va i l'atropella en un pas zebra
però sort que era un gat i tenia set vides
i va sentir-se deprimit dèbil agobiat
tan esclafat sota el camió
veia que no podia que no podia respirar
però per res la vida no volia deixar

ferit i amb la por a la mort
va seguir una nena i la nena el va agafar
va acollir-lo en braços va posar-li un nom ridícul
se l'endugué a casa seva i va mostrar-lo a la família
però un pare sense escrúpols que l'agafa per l'esquena
i mentre renyava la nena el va tirar per la finestra
però sort que era un gat i tenia set vides
set pisos de caiguda i quedà viu sobre l'acera
rebentat i destrossat però hi ha més vides que l'esperen
hi ha vida hi ha vida

però aconseguí aixecar-se aconseguí caminar
aconseguí creuar la ciutat fins al port
i va va veure el mar i va veure un peix
va acostar-se al moll però va relliscar
i va caure a l'aigua va sentir-se perdut
ho tenia clar moriria ofegat
però sort que era un gat i tenia set vides
era patètic veure com s'enganxava a la vida
xapotejant cap a un barco que es llargava mar endintre
i aconseguí pujar-s'hi mig ofegat mort de pena
va passar tota la infància dintre d'un vaixell de pesca

set mesos després va desembarcar
en una terra estranya apocalíptica i ingrata
les cases mig destruïdes de gent morta o bé matant-se
i un merder de crits histèrics de terrors i focs i nervis
i de cop una bomba li va petar sota els peus
i va sortir volant pels aires despedint-se de la vida
però sort que era un gat i tenia set vides
i en aquell país de merda hi havia guerra hi havia guerra
i on reina la violència t'acribillen per la jeta
el cos ple de metralla que es es moria que es moria
quan va esdevenir un prodigi que ell no hagués esperat mai

una gata preciosa i piadosa el recollí
i amb el temps i unes carícies va curar-li les ferides
i es tirà follant els dies que passà en convalescència
però la gateta ocultava que estimava un altre gat
què dic un gat si allò era un tigre
que ho va descobrir unmal dia va jurar que els mataria
això era un lio de faldilles
però sort que era un gat i tenia set vides
imagineu aquella bèstia una espècie de legionari
reclamant com a venjança lenta mort pels dos amants
la gata quedà morta desgarrada a esgarrapades
i ell de què sino s'escapa perseguit com una rata

van acabar-se els tiros i eren temps de pau
de pau però misèria de penes i gana
i un dia el gat tornà a sentir que el seu cos levitava
que el seu cos desafiava tota llei de gravetat
per les potes l'agafaven i del terra l'aixecaven
i una veu il.lusionada que el mirava i exclamava
yujúúú família avui per dinar tenim gat a la brasa
però sort que era un gat i tenia set vides
va sortir per poter de miracle que no el pesquen
que no acaba com un plat de subsistència
a la postguerra hi ha gana hi ha gana

havien passat set vides però el gatet mai no es moria
la veritat no comprenia la gràcia d'aquesta vida
i ara tan sols s'arrastrava sols errava sols vagava
ara era un vell gatot de merda despreciat per tot el món
que era el pot de les hòsties que és que estava cremat
però hostia puta quina vida més perra que tenia
i per desgràcia era un gat i tenia set vides.